L'anar i venir a Tashkent ens l'ha fet viure d'una manera diferent, i els tramits no ens han permes fer gaire turisme. Tot i aixi, hem passejat pel bazar i el centric carrer Navoi, i ens hem perdut entre els seus habitants fins al punt de viure uns dies al pis d'una dona en un barri de la periferia!
Hola!!
ResponEliminaMalgrat ja us trobo a faltar molt us veig igual d'animats i entusiasmats que el primer dia. Feu molt bona cara! Una abraçada molt forta!!
Ei!! Som els d'Olot, els que ens vàrem trobar a Tajikistan!
ResponEliminaNosaltres ja tornem a treballar i vosaltres anar voltant, quina enveja!
Seguirem amb afany el vostre blog.
Que ho gaudiu molt i a la tornada ens enviem fotos, d'acord?
Una abracada
Angel i Montserrat
Hola guapos, quina il·lusió anar sabent de vosaltres, no crec que estigui sent fàcil tots els tràmits ni totes les avaries, però amb la vostra energia i les ganes de descobrir ens feu diluir tots aquests mal de caps i ens feu quedar amb "lo" positiu del viatge.Un petó ben fort de part nostra...
ResponEliminaHola guapos! Fa moltes setmanes que no es veu el marc per la foto... Que us l'han requisat en alguna de les duanes?
ResponEliminaUna abraçada,
Xavi
Nens!!! deuen ser aquestes aventures que us mantenen en perfecte estat! Jo pensava igual que el Xavi... que ha passat amb el Marc? però segur que el veu haver de desmuntar per posar-lo en lloc dels amortitzers del cotxe... ves a saber! ja ens ho explicareu! fins molt aviat! ptns
ResponElimina