Teheran i Isfahan (Iran)

Ja som a Iran!!! Això ha suposat un punt d'inflexió en el nostre viatge. La Mireia a Teheran ha agafat un avió cap a el seu nou projecte, cap a París. El Gerard, després de visitar la gran Isfahan, també ha anat cap a Paris. Així doncs Iran, tot i la seva grandesa, ens suposa la fi d'una etapa del viatge, on ens dividim però, tal com deia la Mireia abans de marxar, el viatge no s'ha acabat.

Bukhara (Uzbekistan)

La darrera ciutat que hem visitat a Uzbekistan (de camí a Turkmenistan) ens ha deixat molt bon record. Com Samarkanda, Bukhara ens sorprèn per les grans madrasses i mesquites però, a més, els seus carrers són plens de raconets que tenyeixen la ciutat d'un ambient molt acollidor i especial.

Tashkent (Uzbekistan)

L'anar i venir a Tashkent ens l'ha fet viure d'una manera diferent, i els tramits no ens han permes fer gaire turisme. Tot i aixi, hem passejat pel bazar i el centric carrer Navoi, i ens hem perdut entre els seus habitants fins al punt de viure uns dies al pis d'una dona en un barri de la periferia!

Samarkanda (Uzbekistan)

Retrobats un altre cop a Uzbekistan i continuant a l'espera dels visats, hem fet una petita visita a Samarkanda, ciutat llegendaria de la Ruta de la Seda on el blau de mesquites i medrasses et sorpren a qualsevol raco.

Tajikistan

Les muntanyes, els rius, els llacs, els ports, les cases, la gent... no hi ha res del Tajikistan que no ens hagi embruixat! Submergir-nos en les terres de les histories de la Ruta de la Seda i els viatges de Marco Polo ens ha fet oblidar l'espera dels visats... Entrant per Penjikent i el llac Iskanderkul, passant per Dushanbe i la vall de Wakhan vam anar descobrint fins a arribar a un Pamir de somni.

Tajikistan i Kirgistan

Primer hem pogut coneixer Tajikistan. Tot i no comptar amb masses dies hem viatjat per la vall de riu Pyanj (frontera amb Afganistan) i coneixer el Pamir, on hi ha el Pamir Highway construida pels russos als anys 30. Actualment esta en males condicions, pero els habitants de la zona fan grans esforcos per mantenir-la i poder conservar l'arteria que els comunica amb el mon.











I, tot i que ens ho van complicar a la frontera, hem pogut coneixer Kirgistan. Pais que te mes del 80% muntanyos. A Osh i a Jalal-Abad hem vist els efectes dels incidents entre Uzbecs i Kirgics del passat mes d'abril (cases i negocis cremats, que ara comencaven a reconstruir). Sera el proper 10 d'Octubre, amb les eleccions, quan es decideixi el nou govern. El pais es ric i l'hem conegut en el moment en que els ramats deixen les pastures altes i tornen a les valls, amb les primeres nevades i la baixada de temperatures.













Dos paisos amb grans contrastos de colors i aroma d'antigues caravanes... pero molt proxims i que han seguit fent del viatge, una experiencia unica.