Ara que ja hem marxat de Mongòlia no podem deixar de pensar en la paraula que més hem repetit al llarg de la nostra estada en aquest país, "bayahla", gràcies.
Els mongols ens han ajudat en tot el que hem necessitat i han contribuït a fer l'estada al seu país més que especial. Hem pogut conèixer el seu menjar i la seva manera de viure. Ara a l'estiu es traslladen a les pastures més verdes amb les seves cases portàtils ("Gers", fets de feltre i fusta) per a que els ramats (de bens, cabres, vaques, cavalls o camells) s'alimentin. Als pobles i ciutats una de les tasques diàries és anar a buscar aigua als pous públics (on també anàvem nosaltres).
Es desplaçen majoritàriament a cavall i en moto (a les ciutats hi ha més presència de cotxes) i la seva dieta és principalment de carn i làctics. Hem conegut els deliciosos Kushuur (empanada de carn) i Buuz (com uns raviolis també de carn) i les seves sopes.
A l'hivern, però, les temperatures (més fredes de -30 graus en moltes ocasions) fan que la vida sigui molt més dura i complexa. Tot i això, aquest fred no aconsegueix remetre la calidesa dels Mongols.
Recordarem molt Mongòlia, la meta del nostre viatge, però demà entrarem a Kazakhstan, on segur ens sorprendran moltíssimes coses més!
De camí cap al Kazakhstan, hem hagut de fer una petita incursió a l'estimada Rússia, que ens ha semblat el país més modern i occidental del món!!! Tot i que el visat ens limitava el temps, hem pogut gaudir de les imatges suïsses que ens ha ofert la República d'Altai i descansar a la ciutat de Barnaul.
Ara que ja hem marxat de Mongòlia no podem deixar de pensar en la paraula que més hem repetit al llarg de la nostra estada en aquest país, "bayahla", gràcies.
L'estada a Mongolia ha anat acompanyada d'unes quantes averies: son molts quilometres per carreteres dolentes i els cotxes ho pateixen. Hem canviat les baques dels dos cotxes i els amortidors de l'Oriol, hem muntat un amortidor de l'Oriol del reves al cotxe del Gerard, hem destrossat el tub d'escapament del Gerard, i hem hagut de resituar-ho tot despres del passeig per les dunes. Pero seguim endavant...
Vam decidir visitar un monestir espectacular i gens turistic amagat enmig de les muntayes: Tovkhon Khiid. El que no sabiem es que improvisar els camins es dificil tot i tenir l'ajuda del GPS: vam haver de fer els ultims 2 km a peu en plena nevada!!! Tot i aixi, va valdre la pena perque el paisatge i el monestir son realment impressionants!
