.

El més important no és el final del camí, sinó el camí en si.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Iran (Sirah, Persepolis, Chalus, Masuleh i Kandovan)


















Hem pogut conèixer Shiraz i les runes de Persepolis (literalment "poble persa" ) del segle V abans de Crist, poblat que van ser construït sobre una base de més de 15 metres d'alt (!!!!!) i que encara conserva relleus i construccions de gran bellesa. Tan sols coneixíem el Persepolis que donà nom al fantàstic còmic de Marjane Satrapi. Després hem anat al nord del país, al Mar Caspi i als poblets de Masuleh i Kandovar. El que més ens ha sorprès, tot i que els amics d'Olot ens ho havien explicat, ha estat el caràcter dels Iranians; encara que algun d'ells estava més preocupat de que les noies no enssenyéssim massa... el cert és que els joves ens miraven amb moltes ganes de conèixer-nos (d'on venim?, què fem a Iran?, què en pensem del país i de la seva gent?...) Hem pogut parlar amb molts joves i la veritat és que es mostren molt oberts al món, en un país que pretén tancar-los. Conèixer-los ens fa pensar que les coses canviaran (esperem que d'aquí a no gaire) ja que els seus ulls desprenen molt interès i potencial.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Teheran i Isfahan (Iran)











Ja som a Iran!!! Això ha suposat un punt d'inflexió en el nostre viatge. La Mireia a Teheran ha agafat un avió cap a el seu nou projecte, cap a París. El Gerard, després de visitar la gran Isfahan, també ha anat cap a Paris. Així doncs Iran, tot i la seva grandesa, ens suposa la fi d'una etapa del viatge, on ens dividim però, tal com deia la Mireia abans de marxar, el viatge no s'ha acabat.