.

El més important no és el final del camí, sinó el camí en si.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Tot principi té una fi

5 comentaris:

  1. Moltes gràcies a vosaltres per voler compartir a través del blog el vostre viatge i haver-nos fet partíceps de la vostra aventura i del somni que teníeu que ja s'ha fet realitat. Benvinguts!

    Núria.

    ResponElimina
  2. Benvinguts!
    I moltes felicitats per un somni aconseguit!

    ResponElimina
  3. Ja era hora! que Catalunya us necessita per les properes eleccions ;)
    I ara que farem en les estones lliures de l'oficina? Si mai feu una projecció, aviseu!!! I si editeu un llibre amb tot aquest material, en volem un exemplar i firmat!
    Nosaltres encara no hem publicat "les nostres memòries mongoleses". Estem en ello... Felicitats!

    ResponElimina
  4. fins i tot m'he emocionat al veure el vídeo que heu penjat !!! encara ara, quan penso amb la furgoneta destartalada que us barrava el pas a la guest house de UB m'agafen ganes de riure :) ... i lo be que ho vau solucionar!!! jajajajaj ... segurament que ara, després de tants dies en teniu mil d'anècdotes. FELICITATS a tots quatre. Va ser un plaer trobar-vos a tants quilometres de distància!!! No hauria sigut més fàcil trobar-nos per aquí a casa nostra... En breu la nostra mongolia a amblesalforges.cat. A rebeure

    ResponElimina