.

El més important no és el final del camí, sinó el camí en si.

dissabte, 11 de setembre del 2010

Diada Nacional de Catalunya

Aquest any hem viscut la Diada d'una manera diferent, pero tot i lluny de casa no hem perdut les arrels...




Les condicions del viatge han comencat a canviar. La nova aventura de la Mireia la reclama a Europa abans que acabi el viatge i aixo fa que els nostres camins se separin. Tot i que questions burocratiques per aconseguir els visats d'Iran i Turkmenistan ens faran anar retrobant, a partir d'ara anirem tornant a velocitats diferents fins a tornar-nos a trobar a Torrelles a finals d'octubre.

4 comentaris:

  1. Molt bé la barretina... jejeje... tot i que si el gerard i la mireia han marxat, la pregunta és: i ara on us dutxeu? jejejej
    ptns

    ResponElimina
  2. Hola Oriol, Mireia, Gerard i Laia!!
    Aquest viatge és espectacular!!!Quina passada!
    Sou molt apanyats i tireu endavant..., d'això es tracta!!!
    He tinguts alguns problemes informàtics però a la que pugui us penjo les fotos del Canadà
    Molts petons! i endavant!
    Salut

    ResponElimina
  3. Xavalins!!!
    Una aventura molt bona molt bona, mola molt poder seguir-vos des d'aquest blog...

    disfruteu molt

    jordi casas

    ResponElimina
  4. PER FI!!! LES MAMES JA ANYORAVEM TENIR NOTICIES VOSTRES VISUALS, COM US PODEU INMAGINAR JA CONTEM ELS DIES ENDARRERA, QUE FALTAN PER VEUREUS EN PERSONA.MENTRESTANT MOLTS PETONS,MUA,MUA MUA!!!!!!!

    Cesca

    ResponElimina