.

El més important no és el final del camí, sinó el camí en si.

divendres, 17 de setembre del 2010

Tajikistan














Les muntanyes, els rius, els llacs, els ports, les cases, la gent... no hi ha res del Tajikistan que no ens hagi embruixat! Submergir-nos en les terres de les histories de la Ruta de la Seda i els viatges de Marco Polo ens ha fet oblidar l'espera dels visats... Entrant per Penjikent i el llac Iskanderkul, passant per Dushanbe i la vall de Wakhan vam anar descobrint fins a arribar a un Pamir de somni.

2 comentaris:

  1. no tinc paraules... quins llocs tant preciosos..!!! quan arribeu aqui tot us semblarà "mediocre" jejejje... :p
    ptns

    ResponElimina