.

El més important no és el final del camí, sinó el camí en si.

dimarts, 6 de juliol del 2010

A Basilea com a casa


Tot i que Basel no ens venia gaire de camí, ens hem desviat una mica per anar a visitar la ciutat que ha acollit la Ruth i on aquest cap de setmana hi teníem l'Emma, l'Eli i la Mireia. Moltes gràcies a totes, sobretot a l'amfitriona!!!
Per cert, de moment el viatge ens surt econòmic, al primer càmping on vam "ring the bell", no ens van obrir la porta i vam dormir a fora. Encara no ens hem adaptat gaire als horaris...

4 comentaris:

  1. Ups, quina ràbia! Serà que en alemany suis, "ring the bell" tindrà un altre significat??
    Gràcies per compartir una part (mínuscula) de la vostra aventura. Molta sort.
    Un petonàs!!!

    ResponElimina
  2. Si us podeu desviar una mica fins a Suïssa, un cop arribats a Mongòlia podríeu seguir una mica mes enllà i fer-nos una visita.
    Nomes heu de pujar cap a la Sibèria, creuar l'Estret de Bering i baixar per Alaska fins arribar a Califòrnia. Un cop a la Badia de San Francisco, la segona a mà dreta.
    No us vindrà d'uns quants milers de kilòmetres mes...;-)

    Molt sort amb l'aventura!

    una abraçada.

    ResponElimina
  3. fede! potser jo també m'hi passo que he de fer un parell de recados a santvi... jijijij
    bueno ger, tampoc es tan estrany en tu arribar una miketa tard no??? (tho diu una palet)

    ResponElimina
  4. HOla Fede!

    Aprofito l'avinentesa per felicitar-te, que a dia d'avui ja deus ser pare!! Felicitats!

    ResponElimina